RECICLANT EL GRAFFITI

Del graffiti em va atreure la vivesa, seguretat del traç i la força dels colors. Però sobretot , la llibertat que dóna el fet de "pintar per pintar" sense cap necesitat de justificació ( com la que estàs llegint ) , omplint de vida els carrers de les grises ciutats. Als murals urbans hi veiem la influència del món de la publicitat, la il.lustració…tota la informació visual que té qualsevol persona en la era de l'imatge reinterpretada sense complexes. Jo ara segueixo el cicle.

Què havia de sortir de la unió del graffiti i la meva obra? Després d'experiments fallits amb espray vaig veure que m'hi havia d'acostar progressivament i vaig portar l'art urbà al meu terreny: cartrons, pintura plàstica, dòcils pinzells, collage…i , a poc a poc, vaig anar introduint l'aerosol a la festa. El resultat, unes obres que es retiren més a mi que a la mare mural.

Ha sigut molt interessant fer servir els mateixos colors que admirem pels murs dels carrers (azul planeta) (púrpura) ( flúors) que han ampliat la meva gama. Ha donat molt de joc la introducció dels mateixos graffiti mitjançant fotografies que treuen el nas entre mig de lletres entortolligades. El fet de no haver aconseguit ensinistrar totalment l'spray ha donat lloc a algun nyap i a casualitats plàstiques que donen el seu toc a aquesta sèrie.

Encara que el graffiti no es limita als "tacs" i té un imagineria amplíssima , la majoria d'obres que presento són jocs de formes i de colors amb la paraula "llum".
Aquestes peces són el més semblant a pintura no figurativa que he fet mai. Curiosament el comentari general és semblant al que se sol fer davant d'aquest tipus d'obres:"és que jo no hi entenc", "és que no ho sé llegir".
No mireu d'entrendre-ho, no mireu de llegir-ho, simplement mireu.

->Graffitis